<3

Romper la monogamia como apuesta politica, Brigitte Vasallo

El concepte que més vaig interioritzar del text és el de la xarxa. La metàfora dels nodes em sembla interessant per descriure qualsevol relació interpersonal, no tan sols aquelles amoroses. L'idea de que totes les peces conformen una estructura en que cada una d'elles es indespensable, no tant pel seu funcionament, si no per que es mantingui l'statu quo. Quan x surt del node, i entra y, el lloc que ocupa la nova peça, i el funcionament de la xarxa, canvien. Això remet a una afirmació: ningú es reemplaçable.
El debat que va obrir-se a classe també em va semblar interessant, ja que van tractar-se temes dels que la gran majoria tenim idees preestablertes. Debats com aquest serveixen per trencar aquestes idees, o almenys obrir nous punts de vista.
Temes trascendents com el de la gelosia, l'ansietat; que és estar bé? Com els conceptes estar bé o malament estan formulats pel propi sistema: estar be => ser productiu. "Només quan un està bé és capaç de desprendre's de la gelosia". Això vol dir que només quan estigui bé podré estar en pau? I això vol dir que haig de passar-me la resta del meu temps perseguint aquesta idea, l'estar bé?

El nostre projecte passa per dissenyar una peça vinculada al text de Brigitte Vasallo. A partir d'aquí hem intentat treballar amb diversos materials, que creïn un contrast. Plaques de metacrilat cosides amb peçes de punt; teixit de poliester, que s'adapta a la figura del cos, deformat pel pes d'aquestes plaques. Tot això dirigit a que la peça sigui presentada a través d'una performance, on a través dels accesoris es permet una interacció entre els cossos.